ESPORT+SALUT URGELL
El Doctor Josep Maria Florista endega un blog dedicat a l'esport i la salut. El nostre soci i membre de la Junta del CT Urgell ens mostrarà en diferents posts com prevenir lesions i quins són els punts amb més beneficis per tal de combinar activitat física i una vida saludabe.
La majoria d'estudis realitzats en l'actualitat conclouen que els estiraments abans de practicar esport no redueixen el risc de sofrir lesions. N'hi ha que van una mica més enllà i afirmen que tampoc està demostrat que millorin el rendiment esportiu. Tampoc s'ha demostrat que realitzar-los abans de practicar esport augmenti el risc de lesionar-se si es practiquen correctament i sense forçar.
Malgrat aquestes evidències es recomana que les persones que els realitzen de forma regular quan practiquen esport ho continuïn fent.
Amb els estiraments s'allarguen les fibres musculars i quan realitzem un esforç tot el contrari, és a dir, es contreuen i escurcen. Per aquest principi els estiraments poden perjudicar el rendiment físic si es realitzen abans de la pràctica esportiva en aquells esports considerats explosius com són els velocistes i saltadors.
Sí s'ha demostrat la seva validesa si es fan de forma regular després de practicar esport però no hi ha una fòrmula universal que vagi bé a tots els esportistes. Ha de ser individualitzat en funció dels objectius de l'esportista, tipus d'esport i de les seves sensacions personals.
Els estiraments no eviten els dolors musculars ni el cruiximent que poden aparèixer després de l'exercici físic i un excés de laxitud articular motivada per un sobre estiramient pot ser causa de lesions lligamentoses periarticulars.
Podem dir doncs que existeixen dues escoles o tendències a favor i en contra dels estiraments. Sí coincideixen ambdues en què de forma regular i amb moderació milloren l'elasticitat i l'adaptació a l'exercici intens. L'evidència científica actual va a favor d'un consens en què estiraments previs més escalfament no és més beneficiós que el simple escalfament sense estiraments.
Quan parlem d'estiraments hem de definir-ho. El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix estirar com “allargar, dilatar alguna cosa, estenent-ho amb força perquè doni de si”. És allargar el múscul més enllà de la longitud que té en posició de repòs però tot té un límit i excedir-nos pot ser causa de lesions abans d'iniciar la pràctica esportiva.
També hem de tenir en compte si el nostre cos està preparat i capacitat per als estiraments. En aquest punt deuríem tenir present el que és la flexibilitat i el que és l'elasticitat. La flexibilitat és la capacitat de les nostres articulacions per aconseguir moviment i l'elasticitat és la capacitat dels nostres músculs per deixar-se anar i recuperar la posició inicial. Un excés de flexibilitat comporta laxitud lligamentosa periarticular el que pot arribar a ser perjudicial si se li suma una pràctica rutinària d'estiraments no adequats en nombre i intensitat.
Els estiraments deuen realitzar-se progressivament, de forma suau, sense forçar massa i sense contreure la musculatura. Han de durar entre 10 i 20 segons i sense rebots. S'aconsellen estiraments passius, és a dir, aprofitant la força de la gravetat per estirar o el nostre propi pes. Estirarem els grups musculars del tren superior i de l'inferior. Després de practicar esport ( tennis, pàdel, spinning, gimnàs,.. ) una sessió de 5-10 minuts treballant els grans grups musculars és suficient.
Dr. J.Mª Florista
Traumatòleg
Diplomat en Medicina Esportiva
ESTIRAMENTS SI, ESTIRAMIENTOS NO, TOT EL CONTRARI.
La majoria d'estudis realitzats en l'actualitat conclouen que els estiraments abans de practicar esport no redueixen el risc de sofrir lesions. N'hi ha que van una mica més enllà i afirmen que tampoc està demostrat que millorin el rendiment esportiu. Tampoc s'ha demostrat que realitzar-los abans de practicar esport augmenti el risc de lesionar-se si es practiquen correctament i sense forçar.
Malgrat aquestes evidències es recomana que les persones que els realitzen de forma regular quan practiquen esport ho continuïn fent.
Amb els estiraments s'allarguen les fibres musculars i quan realitzem un esforç tot el contrari, és a dir, es contreuen i escurcen. Per aquest principi els estiraments poden perjudicar el rendiment físic si es realitzen abans de la pràctica esportiva en aquells esports considerats explosius com són els velocistes i saltadors.
Sí s'ha demostrat la seva validesa si es fan de forma regular després de practicar esport però no hi ha una fòrmula universal que vagi bé a tots els esportistes. Ha de ser individualitzat en funció dels objectius de l'esportista, tipus d'esport i de les seves sensacions personals.
Els estiraments no eviten els dolors musculars ni el cruiximent que poden aparèixer després de l'exercici físic i un excés de laxitud articular motivada per un sobre estiramient pot ser causa de lesions lligamentoses periarticulars.
Podem dir doncs que existeixen dues escoles o tendències a favor i en contra dels estiraments. Sí coincideixen ambdues en què de forma regular i amb moderació milloren l'elasticitat i l'adaptació a l'exercici intens. L'evidència científica actual va a favor d'un consens en què estiraments previs més escalfament no és més beneficiós que el simple escalfament sense estiraments.
Quan parlem d'estiraments hem de definir-ho. El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix estirar com “allargar, dilatar alguna cosa, estenent-ho amb força perquè doni de si”. És allargar el múscul més enllà de la longitud que té en posició de repòs però tot té un límit i excedir-nos pot ser causa de lesions abans d'iniciar la pràctica esportiva.
També hem de tenir en compte si el nostre cos està preparat i capacitat per als estiraments. En aquest punt deuríem tenir present el que és la flexibilitat i el que és l'elasticitat. La flexibilitat és la capacitat de les nostres articulacions per aconseguir moviment i l'elasticitat és la capacitat dels nostres músculs per deixar-se anar i recuperar la posició inicial. Un excés de flexibilitat comporta laxitud lligamentosa periarticular el que pot arribar a ser perjudicial si se li suma una pràctica rutinària d'estiraments no adequats en nombre i intensitat.
Els estiraments deuen realitzar-se progressivament, de forma suau, sense forçar massa i sense contreure la musculatura. Han de durar entre 10 i 20 segons i sense rebots. S'aconsellen estiraments passius, és a dir, aprofitant la força de la gravetat per estirar o el nostre propi pes. Estirarem els grups musculars del tren superior i de l'inferior. Després de practicar esport ( tennis, pàdel, spinning, gimnàs,.. ) una sessió de 5-10 minuts treballant els grans grups musculars és suficient.
Dr. J.Mª Florista
Traumatòleg
Diplomat en Medicina Esportiva